dimarts, 21 de desembre del 2010

Conferència de Vicent Partal i les llengües en la globalització.

Benvinguts!





En aquesta entrada parlaré al voltat d'una conferència que va donar Vicent Partal amb la temàtica de les llegües en la globalització.

En aquest acte, Partal considerava la llengua com un mode de parlar poderós, metre que considerava dialecte, com un mode prescindible. És a dir, l'anglès és una llengua molt més important que el català.


Abans la clasificació de les llengües era la següent:

  • LLENGÜES GLOBALS: Anglès i Francès.
  • LLENGÜES INTERNACIONALS: parlades en zones. Espanyol, Xinés, Àrab, Portuguès,
  • LLENGÜES NACIONALS: amb estat. Grec, Italià...
  • LLENGÜES SENSE ESTAT: Català, Eusquera...

Partal clasifica les llengues segons: Llengües Google o globals i Llengües no Google o no globals.

LLENGÜES GOOGLE: que són les útils al món. Aquestes llengües formen part de la globalització. Una llengua Google és aquella que disposa de:
  • Tecnologia.
  • Mitjans de comunicació.
  • Cultura i universitat.
  • Domini propi d'Internet.
  • Pot aspirar a ser utilitzada.
  • Té una imatge referencial que és projecte al món.

LLENGÜES NO GOOGLE: no disposen del hem anomenat anteriorment.

Partal, ens va contar, que a alguna persona amb una molt bona idea va decidir introduir una base tecnològica per al català a nivell global, i aquesta formula li la va cedir a Google, a partir d'aquest moment, el català va començar a ser una llengua més coneguda.

Un exemple que ens posa, és amb el grup de música Obrint Pas.






 Aquest grup català te molt vídeos al Youtube, al Myspace... i la seva música és coneguda arreu de tot el món.
 Partal ens contava, que aquest grup va anar a Croàcia a fer un concert, i a la seua sorpresa, tots els croates, estaven cantant les seues cançons en català. Però, de sobte Obrint Pas va cantar una cançó que no estava penjada a Internet, i tots els croates es quedaren callats.

Què vol dir açò?
Docs que Internet és un mitjà elemental per a donar a conèixer una llengua.
La política de promoció musical a Internet és essencial. No importa que el grup pertanya a l'altra banda del món o parlen altra llengua, si està a Internet tot es possible.

Ací us penge un vídeo amb un reportatge del grup de musica obrint pas.





Per a que una llegua es convertisca en cultura, ha de complir una sèrie d'objectius:
  • Ha de ser una llengua vàlida per a la globalitat ( llengües Google).
  • Creativa i original.
  • S'ha de parlar al carrer. La llengua s'ha de mantenir viva al país.
  • Les institucions públiques han de fer el seu paper.


Per a finalitzar, acabaré amb una frase que Parla te al eu despatx:
VOLEM VIURE PLENAMENT EN CATALÀ.

És a dir, utilitzar el català en tots els àmbits.

Espere que us haja agradat aquest breu resum, i si esteu interessats ací us deixe l'enllaç que podeu utilitzat per a veure tota la conferència.




Gràcies.


                                                                              Judit

























dilluns, 20 de desembre del 2010

Valencià!

Bon dia!

Avui us intentaré fer una reflexió sobre la importància que té parlar valencià. Ja que jo a classe SEMPRE parle en Valencià.

Si observem el mapa del territori espanyol, podem dir que els llocs on és parla el valencià són:




  • Catalunya.
  • Comunitat Valenciana.
  • Les illes Balears.



Al mateix temps, en aquests llocs també hi ha gent que parla en Castellà, però...què fem quan un castellà- parlant li parla en castellà a un valencians- parlant? Doncs...el valencià- parlant normalment contesta en castellà.

Però...perquè fem açò? A cas la nostra llengua és inferior al castellà?

De vegades, la culpa també és nostra. Els valencià parlants quan s'adreça a nosaltres una persona que parla en castellà, tenim la costum de contestar en castellà. Pensem que l'altra persona no ens entendrà, o és sentirà ofesa... Hem de canviar aquesta forma de pensar.

El valencià o català, és tan acceptable com puga ser el castellà de Madrid, o de Còrdova... per tant, nosaltres els valencians- parlants, hem de lluitar per a que la nostra llengua no desaparega.

I per a que els nostres fills i filles estiguen en contacte amb aquesta llengua, en la nostra classe parlem tots valencià, els uns ens ajudem als altres per a aconseguir millorar. 

Penjats a les parets de classe tenim dibuixos amb el nom escrit en valencià per a que és fixen en l'escriptura. 


També cantem moltes cançons en Valencià com per exemple la de Bon dia:

Hola! Hola! Hola!
Molt bon dia!
Hola! Hola! Hola!
Tots diem!
Com estas aquest mati?
Cada dia preguntem...
Hola....(nom de un alumne) com estas?
Be!!
Ba-be-bi-bo-bu!
Volem tornar a saludar!

Aquesta cançó la repetim tantes vegades com persones hem assistit a classe, per a donar-nos tots el bon dia.

És molt important aprendre a parlar en valencià, ja que la nostra zona és bilingüe, tant podem trobar el castellà, com el valencià. 

Hem de aconseguir que aquesta llengua no desaparega. I per a poder aconseguir-ho hem de ensenyar a les generacions futures, com son els nostres fills i filles a parlar Valencià. Un mode de aprendre idiomes és endinsar-nos amb aquesta llengua, per exemple:
  • Cantem ballem i ens divertim amb cançons en valencià.








  • Veiem pel·lícules en valencià.


  • Les nostres parets estan plenes de imatges, escrites en valencià.



  • Tots intentem parlar en valencià.









Salut!





diumenge, 19 de desembre del 2010

TIRISITI! TIRISITI! QUE T'HAN PUNXAT AL CUL!





Us agraden els teatres? 
No sabeu que fer alguna vesprada d'aquest Nadal?

  Doncs us propose visitar el teatre del Betlem de Tirisiti, d'Alcoi.
Un teatre que no serà indiferent per als vostres fills i filles, ni per a vosaltres...






Aquesta obra de teatre és una tradició Alcoiana que es remunta a l'any 1880. Tots els nadals a Alcoi podem gaudir d'aquest obra. És un teatre de titelles de temàtica i elements populars i religiosos, que il·lustra la societat alcoiana de mitats del segle XIX .

El Tirisiti reuneix elements coneguts, i també costums locals de societat alcoiana (les festes de moros i cristians, la cavalcada dels reis...) fets singulars i personatges tipificats que qualsevol persona por entendre.

Hi ha que destacar que aquest tipus de teatre és de un tipus anomenat “de peu i vareta”. Aquest tipus de titelles estan muntats sobre varetes verticals, que corren per dintre de unes guies de l'escenari. Els que manipulen aquestes titelles es troben avall de l'escenari, de tal forma que el public no els veu, i porten a terme tot tipus de moviments per a cridar l'atenció dels més menuts. 

Aquesta forma de representar teatre està quasi desapareguda, de tal forma que és un dels motius pels que crida tant l'atenció del públic. La vocalització dels personatges també és un efecte molt atraient. Tirisititi “parla” al sò de una llengüeta mètrica i el paper del narrador, convida a la participació del públic, com per exemple en un troç de l'obra el narrador convida a dir aquestes retailes:

“Auelo xixero
cara de puxero!”
"El sereno s'ha perdut en la Fon de la Salut
i una auela l'ha trobat amagat en un forat"

El Tirisiti és un obra de teatre molt peculiar, que us ajudarà a que els vostres fills i filles mentre es divertixen, coneguen les generacions avantpassades.

Ací us deixe els vídeos de l'obra que podem encontrar a Internet, però jo us aconselle que hi aneu. Ja que l'ambient que es respira a la plaça d'Espanya (aprop d'on es troba el teatre), està ambientada amb el Nadal, i a Alcoi és costum anar a fer-se fotografies amb la decoració nadalenca, i després entrar al teatre Principal a veure l'obra.

Primera part



Segon part







Ja em contareu que us ha paregut!

Molta salut!



Judit

dissabte, 18 de desembre del 2010

R + R + R = 3 R


 

Amb l'arribada de l'època de Nadal, crec interessant parlar-vos de les R3 (reduir, reciclar i re-utilitzar).






D'aquest mode, us proposaré mètodes d'ajudar a la nostra natura. També us diré com ho fem a l'escola...ja que els vostres fills saben que en cada contenidor han de tirar un tipus de brossa diferent.

Aquesta llei de les tres R, la van popularitzar la organització ecologista Greenpeace, que demana la reducció, reciclatge i re-utilització dels productes que consumim.

REDUIR





Ja que de vegades la societat ens incita a comprar coses que no necessitem. Com per exemple en aquestes èpoques. Sols tenim que encendre la televisió cinc minuts, i podrem veure moltes campanyes publicitàries de joguets, que de vegades ,no sabem si el nostre fill ha de fer alguna cosa per a divertir-se o el joguet va sol... Hem de comprar el que necessitem, i pensar que tot material té una matèria prima que no podem malgastar. També hem de tenir en compte que produïm molta brossa.

Podem ensenyar els nostres fills i filles a reduir ací us deixe uns propostes pera implicar-mos tots:
  • En lloc de embalar-los l'entrepà amb paper d'alumini, clavar-lo dins d'un portaviandes.
  • Portar al xiquet/a amb transport públic. En compte de anar cadascú amb el seu cotxe.
  • Dutxa'l en compte de banyar-lo.





RECICLAR



Consisteix en fabricar nous productes mitjançant materials obtinguts de altres materials vells. En la nostra classe, tenim quatre cubs per a tirar la brossa: un cub blau per a tirar el paper, cartó, cartolines...
un cub groc: per a tirar els envasos de plàstic, llandes, brics... 
un altre verd per al reste de brossa orgànica. 
D'aquest mode vosaltres també podeu implicar-los en aquest aprenentatge.



REUTILITZAR




Aquesta R és una de les que més fem a l'escola, i us contaré el perquè. En primer lloc:
  • El paper. Amb el paper el que fem és que en moments d'activitats de dibuix lliure utilitzem fulls que sols estiguen escrits per una cara, i pintem per l'altra. També utilitzem fulles de revistes que ja no ens fan falta amb colors vius, per a convertir-les en boletes, per a jugar a embalar coses, per a fer activitats de papiroflèxia... També us he de comentar, que en març, farem un taller amb un “tallerista”de reciclatge del paper, per a que vegen com podem fer-ne de nou.

  • Els joguets. Recordeu que de vegades els nostres fills i filles o passen molt millor jugant amb dos caixes de sabates, bovines de fil, fustes, arena i aigua i fent “pastetes”, que amb cars joguets, és per això que ara qualsevol joguet val mols diners, i la majoria no son eficaços per a que els nens descobrisquen per ells mateixos. Per tant, us demanem que si els vostres fills i filles no juguen amb algun joguet, el porteu a classe, de segur que a algun company li agrada!
      

    Ací us deixe un capítol de radio que parla de les joguines:
     
  • http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24523&p_ex=joguines%20reciclables%20


M'acomiade de vosaltres amb música relacionada amb aquest tema, escolteu-la amb calma, i sentint la lletra...és molt bonica!

 LA GOSSA SORDA: 



SAU:



MANUEL SERRAT:




 Salut!                                  

                                                  Judit

dimecres, 8 de desembre del 2010

Fa molt de temps, quan els peixos volaven i els pardalets nadaven...

Bon dia benvolguts pares i mares!

Us agrada llegir? Compreu llibres als vostres fills i filles i els els conteu? Els agrada aquesta activitat de escoltar com vosaltres conteu el conte abans de anar a dormir?


Avui he considerat de bastant interes que vosaltres analitzareu si esteu creant l'habit de llegir contes en els vostres fills i filles. Primer que tot, heu de pensar si sou conscients de les avantatges i els beneficis que té el adquirir un habit de lectura.

El conte ocupa un lloc fonamental en la vida d'infant en un xiquet/a i te gran importància en el seu desenvolupament per que:
  • Nodrix i enriqueix la fantasia, ampliant el món de l'experiència.
  • Afavoreix el proces de maduració integral de la personalitat del xiquet/a.
  • El posa en contacte amb el mon de la realitat.
  • Inicia en un codi moral: el concepte de be/ malament, aproxima a virtuts de respecte, honestedat, generositat...
  • Afavoreix a moments de diàleg i encontre afectiu entre l'adult i els xiquets.
  • Ajuda a descarregar de moments d'ansietat, agressivitat, eliminar pors, tensions...
  • Es pot utilitzar com a tècnica terapèutica.



Com podem aficionar als nostres fills a la lectura?

Primer que tot DONAR EXEMPLE. Nosaltres hem de llegir davant d'ells ( periodics, llibres, revistes...)

Despertar la curiositat en ells.

Compatir la lectura. Llegir amb ells en un mateix lloc o moment, mirant junts un mateix conte o llibre... Convé que abans de llegir un conte elegir-lo junts, que als dos us agrade i quan acabeu de llegir-lo el comenteu, explicant el que heu llegit, si us a agradat com acaba...

Proposar no imposar. Si tractem la lectura com una obligació, acabara sent desagradable per al xiquet/a, per tant és important incitar-li però no imposar-li.

Organització i constància. En el horari setmanal reservar un temps per a la lectura.

Respecte per els llibres. Cuidar els llibres, conservar-los en bon estat, tenir un lloc apropia per als llibres i per a la lectura, ordenar-los...




Com conteu un conte als vostres fills i filles?
Teniu dubtes?

Doncs ací us deixe unes indicacions i unes pautes per a contar contes...

Quan parlem de contar un conte, no ens referim a dues formes de fer-ho diferents:

  • Narració oral lliure.
  • Narració llegida.


En general els xiquets i xiquetes o passen molt millor amb un conte narrat lliurement.

Per tant, ja que llegir un conte tots nosaltres sabem, ací us propose que practiqueu la narració oral lliure amb uns consells que de segur quan els poseu en pràctica, vosaltres mateixos també gaudiu!


Primer que tot....



  1. Elecció del conte.
  • Edat. S'ha de tenir en conte l'edat a la que va dirigida el conte.
  • Calendari. Hi ha de contes que es molt millor contar-los dies determinats (de nadal, carnestoltes...)
  • Aprofitar les circumstàncies ambientals. Dies de pluja, dies de molta tensió a classe o a l'escola..
  • Circumstancies accidentals. Pregunten de qué estan fetes les casses. En una excursió descobreixen les formigues o un camp d'espigues.
  • Finalitat educativa. Si volem treballar algun hàbit.



  1. Per a que el xiquet es senta atret per el conte ha de ser:
  • El relat ha d'estar situat en un lloc concret i estable ( al bosc, una caseta, un país...) Li donarà seguretat i centrarà la seva atenció.
  • Que tinga tonades o expressions rimades que es puguen repetir i conviden a intervindre.
  • Que en el conte apareguen descripcions que els porten a despertar sensacions per a produir-li tristesa aprensió...
  • Que el final siga desitjat, i que en part, satisfaça les expectatives del xiquet/a.


  3. El narrador/a ha de:

  • Contar el conte amb naturalitat i espontaneïtat.
  • Construccions gramaticals adequades a l'edat.
  • Insistència en detalls, descripcions, explicacions...
  • Modular la veu per interpretar diferents registres dels diferents personatges.
  • Utilitzar onomatopeies, gestos, moviments per ajudar a la compressió de l'història.
  • Fer participar als xiquets/es.

  • NO hi ha que tindre pressa per acabar de contar el conte.
  • NO interrompre la narració per a bonegar.





Nosaltres a classe, estem introduint les rondalles d'Enric Valor i els agraden molt, son rondalles que parlen de llocs propers on nosaltres vivim. Per tant també podeu contar-ne algun, ací us deixe una pàgina amb rondalles de tot el mon:






Espere que us ajude per a resoldre dubtes i agafar algun consell. Qualsevol dubte podeu dir-me'l.
Gràcies!



JUDIT